Translate

diumenge, 23 de març del 2014

Monòlegs (XV) d’un fisioterapeuta en geriatria: Jornades de geriatria




(Es recomana acompanyar la lectura amb Queen i la seva cançó “Another one bites to dust”

Avui parlaré de com han sigut les jornades del passats 21 i 22 de març, aquí el programa, on un bon grapat de professionals de l’àmbit de les residències de gent gran ens vam trobar per parlar d’allò que més ens agrada: l’atenció a la gent gran.

Les jornades van començar fortes gràcies a la magnífica actuació de la Directora de l’ICASS, òrgan responsable de les residències de gent gran, parlant respecte al manteniment de la qualitat assistencial, la preservació del model d’atenció centrada en la persona i del treball conjunt amb tots els actors del sector, quan fa pocs dies el govern de Catalunya va aprovar una ordre de Govern on es dóna validesa a l’acord arribat entre el ICASS i algunes patronals on es permet la reducció de professionals d’atenció directa segons el grau de dependència de la persona. En resum, quan més depenen sigui la persona, menys hores de professionals. 

Que? T’ha quedat la mateixa cara que el paio de la foto, oi? ...Sí, sí...direm que és política...però és una mala política...treure hores dels professionals és augmentar la dependència. Si ara la Generalitat no pot pagar, com ho farà si augmenta la dependència? On va ser el diàleg amb TOTS els actors del sector? Perquè basem l’atenció a les persones només en els rèdits econòmics d’uns quants? Que no mengem tots per arribar a vells?...D’acord, em relaxo...segur que em titllareu de demagog, no sereu els primers...

Tornem a les jornades. Un cop passada la inauguració va haver-hi una ponència magistral parlant de lideratge d’equips, a càrrec de la coach Luciana Galeano. Va ser una ponència intensa, divertida i molt comunicativa on el missatge primordial, al menys per a mi, és que cadascú és líder de si mateix i que depèn d’un com es pren els estímuls que li arriben de fora. 
També va remarcar el canvi de la piràmide de les empreses: d’un líder i uns subordinats, a un coordinador de líders on tothom es sent important. A les residències és així? Es nota en el nostre àmbit aquest canvi?


La segona taula va generar l’evidència de com està de lluny la normativa  dels usuaris, equips i gestors de les residències. Es va veure clar la necessitat de treballar de forma conjunta, aquest cop sí tots els actors i no només les patronals, per construir un model real i sostenible de l’atenció centrada a la persona. Però tenim tots clar que és el que volem? Estem tots d’acord amb el model? Aquí és on em sorgeixen més els meus dubtes.

Un cop vam dinar, va venir la taula on van participar dues persones que m’estimo molt. Per una banda en Joaquim Hernández, els que sou fisioterapeutes no cal que us el presenti, un referent. I a la xerrada ho va demostrar. Va explicar de forma senzilla i entenedora que és la fisioteràpia en residència i com ha de ser el treball en equip. Ho va fer tan bé, que ponents d’altres taules feien referència a la seva ponència. Tot un campió. Per un mostra, agafeu qualsevol entrada seva del blog compartit de geriatria. Val la pena

L’altre persona és la Silvia, la psicòloga de la residència on treballo. Una crack, un diamant en brut que cal que es destapi en el món 2.0. De moment la podeu seguir a @SilviaMateu6.

La resta de ponències van girar en torn a la importància de la pell, com és la pell de la gent gran i com cal cuidar-la, i la importància de com adaptar els espais a les persones i no pas les persones als espais, i també com d’important és el moment de l’ ingrés (fet que també es va parlar en una jornada de geriatria a Madrid, us deixo l’enllaç de l’entrada que vaig fer pel blog compartit)

En conclusió, crec que són molt adients espais de trobada entre professionals del nostre àmbit però crec que fa falta més temps per debatre que és el que volem aconseguir pels nostres grans i per quan nosaltres ho necessitem.
Per veure el moviment de twitter que va tenir les jornades, busqueu l’etiqueta #interresis14.

I com a acompanyament al final de la lectura, escoltarem a Jamie Cullum, amb “don’t stop the music” )