Translate

dijous, 23 de gener del 2014

Buscant solucions (VI): les seqüències de redreçament.



(Recomanable llegir l’entrada escoltant Iggy Pop amb el seu The Passenger).


El passat mes d’octubre vaig tenir la sort de poder assistir a la conferència que en Carles Salvadó va fer en la seu del CFC respecte a les seqüències de redreçament (per més informació de com va anar la xerrada cliqueu aqui http://www.fisioterapeutes.cat/comunicacio/noticies/noticia.asp?id=2948  )
La conferència em va fer adonar de com hem d’avançar en el treball d’aquestes seqüències i de, sobretot, com fer que les gerocultores se les facin seves.
Em vaig adonar de com limitem el moviment natural de la persona gran en el seu dia a dia: des de que l’aixequem del llit o de la cadira, o en l’acompanyament de la marxa.

Sovint contemplem les grues com a final i no com a suport per millorar o conservar el patró del moviment. Contemplem el fet de l’ús de la grua com a final de tractament, com a final d’un procés on ja no podem fer gaire cosa més. Doncs no, no és així.
I sovint ens passa amb la resta d’ajudes tècniques. Sé que no és així, però quan posem una ajuda tècnica, sigui quina sigui, ho veiem com un final d’etapa, quan segurament l’hauríem de veure com el inici d’una altre etapa, on el moviment continuarà existint i també existirà, o caldrà estimular, de forma voluntària amb la que l’ajuda tècnica tindrà un paper rellevant e important.
En la conferència em vaig adonar de com podríem utilitzar millor aquestes ajudes per seguir fomentant el patró del moviment normal. Tal i com les estem utilitzant i sobretot ensenyant a fer-les servir, potenciem el bloqueig d’aquest moviment, trenquem els espais necessaris per la persona de realitzar el moviment.
Per tant, la formació en ajuda tècnica i sobretot en el seu ús per estimular el moviment, no pas per evitar-lo, esdevé clau per continuar amb el nostre treball diari d’estimulació i per facilitar la tasca de les nostres companyes gerocultores, en el seu dia a dia.

Qui es pot aixecar o fer el intent, tenint una grua tot just davant, envaint el seu espai per a moure’s? Tothom necessita d’aquest espai per tal de moure’s. Si tenim quelcom davant nostre, ens serà impossible fer cap moviment de forma natural, i allò que ens mogui ho farà sense seguir dit patró.
En definitiva, tinguem compte els moviments de les persones grans, per tal de quan utilitzem qualsevol ajuda tècnica, no l’estiguem evitant de fer-ho de forma correcte.
No us perdeu la noticia de la conferència.
És un bon moment per recordar als estimats Antonia Font i el seus “mecanismes”.