"Bé, aquesta és la primera col·laboració en el meu blog i estic molt content que sigui de la mà d'en Joaquin Hernàndez, fisioterapeuta de l'àmbit de la geriatria, gran persona (en tots els sentits) i en aquesta entrada ens explica una gran iniciativa que han iniciat en la seva residència, i que personalment, la trobo del tot encertada.
No explico res més, només agraïr publicament a Joaquin el fet que hagi volgut compartir la seva experiència, i sobretot, que l'hagi volgut compartir en el meu blog. Moltes gràcies Joaquin!!!!"
Vull començar agraint a en Gabriel l’oportunitat de col·laborar amb aquesta
entrada al seu bloc.
Recomano llegir la entrada escoltant “Contar contigo”
d’en Bunbury
.
Des de fa uns mesos, motivats per la intervenció d’una persona externa (la Sara, ex-fisioterapeuta del
centre, que fa un treball de final de màster de bones pràctiques a la
residència) i per l’interès de l’equip tècnic, estem immersos en un procés de
millores en diferents àmbits.
Una d’aquestes millores està relacionada amb la participació dels usuaris a
la residència i, més concretament, us parlaré de la participació del resident
(o la seva família) al PIAI (aconsello veure l’entrada sobre el PIAI que va
escriure en Gabriel http://gabriel-liesa.blogspot.com.es/2013/03/monolegs-vi-dun-fisioterapeuta-en.html
).
En preparar la implantació va sorgir la gran pregunta; “ Quant temps de mes
necessitarem per fer el PIAI amb la presència del resident?”. En una residència
a la que per fer els PIAIs s’ha de quedar el dissabte al matí perquè no
coincidim en un altre moment els tècnics, semblava un obstacle important. Finalment,
però, es va aconseguir engegar un projecte pilot. Es realitzarien els PIAIs amb
presència dels pacients o les seves famílies en funció del criteri dels tècnics,
atenent al possible benefici o quan les necessitats del resident o la família
ho aconsellin.
Fa 3 setmanes va tindre lloc el primer PIAI amb la participació d’un
resident.
Es tracta del senyor “S” un resident amb seqüeles d’una poliomielitis ( EIE
amb dèficit de desenvolupament, dismetria important, dèficit de força...) i una
fractura de terç mig de fèmur (produïda durant un ingrés hospitalari) com a
antecedents més importants. Des de fa més de 2 anys realitza bipedestació amb
dificultat i es va negar a la col·locació d’un bitutor. Ha desenvolupat una
resistència important a realitzar tractament, per por a que la cama afecta
sigui manipulada, que ha acabat essent extensiva a qualsevol tractament de
fisioteràpia o TO (per desgracia no s’havia disposat d’una TO fins fa poc i les
funcions les intentava fer el fisio)
Desprès d’establir les bases i objectius dels tècnics es va demanar la
presència del Sr. “S”. Se li va demanar que identifiques els problemes que
tenia a la residència. Va identificar 2:
-
Un
problema relacional amb alguns usuaris, i sobretot amb la Sra. “B”i ell mateix ens va
donar les raons. Va acceptar que la seva manera de parlar no sempre era
l’adequada i que demanava disculpes per això i el que pitjor vivia era que “B”
no li fes cas quan li demanava que apartes la cadira per ell poder sortir de la
seva butaca, moment que creava situacions de tensió importants entre ells. No
havia reparat en el detall de que “B” pateix una hipoacusia important que no li
agrada reconèixer. Es va pactar que s’intervindria.
-
Problemes
al anar a fer transferències i quan
intentava posar-se dret. L’equip li va proposar com a possible solució la intervenció
per part de FST i TO amb un pla de foment d’autonomia. Es va pactar que aquest
no inclouria exercicis específics sobre la cama afecta i si sobre la sana.
Des d’aquest moment el Sr. “S” ha realitzat totes les sessions de
fisioteràpia que se li han programat, deixant a banda la resistència al
tractament que l’acompanyava. Com es va pactar, no s’han fet exercicis
específics sobre la cama afecta, però si que ha iniciat bipedestació primer i
deambulació per paral·leles desprès. També hem pogut iniciar un programa de
reforç muscular i de millora de la mobilitat de les EESS.
Paral·lelament ha acceptat les recomanacions de la TO de la residència per a
millorar la seva autonomia personal i actualment es realitza la higiene bàsica
i el vestit de manera autònoma.
A mes, s’ha pogut intervenir i solucionar el conflicte que tenia amb
l’altre resident.
Que ha canviat aquesta vegada respecte a molts altres intents d’intervenció
amb aquest resident? Quin fet diferencial hi ha respecte a anteriors PIAIs? Per
definició sempre ha estat una intervenció multidisciplinar i d’equip. L’única
diferència és que el Sr. “S” ha format part de la decisió, ha pres la
responsabilitat de decidir respecte al seu futur i ha format part de l’equip.
Tenir en compta l’opinió del pacient, saber a que dóna rellevància en el
seu dia a dia i fer-lo partícip de la determinació dels objectius a assolir, no
només millora els resultats de manera evident, sinó que és un fet que aporta
dignitat i, sobretot, respecta el seu dret a decidir sobre el seu tractament.
Masses vegades oblidem que els professionals sanitaris han de proposar els
tractaments, però que els pacients tenen el dret d’acceptar-los o no, drets que
consideraríem elementals fora d’una residència masses vegades queden engolits
per la institucionalització.
Tenim molt clar que la nostra intervenció ha de ser d’equip i ha de tenir a
la persona com a centre de la mateixa. No sempre tenim tan clar que la persona
forma part d’aquest equip i no pot esser considerat com un receptor de la
intervenció, sinó com l’agent determinant d’allò que es rellevant i
significatiu.
Els nostres residents o pacients necessiten de nosaltres quelcom més que un
professional efectiu, necessiten algú que els escolti i respecti.
Com sempre no hi ha veritats absolutes i res és blanc o negre. Hi ha
situacions en que pot ésser difícil determinar si algú està capacitat per a prendre
aquestes decisions, qui és la persona que ho ha de fer per ells i la seva
intencionalitat si no poden, o fins a quin punt podem permetre conductes i/o
decisions autodestructives, però això dona per moltes altres entrades.
No puc acabar sense donar les gràcies a tots els meus companys de la
residència que col·laboren dia a dia amb la finalitat de ser una mica millors.
Us deixo “deshaciendo el mundo” amb Heroes del Silencio.
Autor: Joaquin Hernández @JoaquinHernndez
