Envelliment actiu: com ens ho fem?

Com la majoria de vosaltres sabreu, aquest any 2012 és l’any europeu de l’envelliment actiu i saludable, durant el qual tots els països de la comunitat europea realitzen activitats per tal de fomentar l’envelliment saludable. Aquí us passo dos enllaços per veure de què es tracta ben bé, i quins són els actes que es realitzen, segons diferents institucions: Diputació de Barcelona, e Imserso: Imserso. També us passo la web d’una entitat privada, SIENA, de Manresa, dedicada a la promoció de l’envelliment actiu.

Com veureu en els diferents enllaços,  es parla molt de l'intercanvi i connexió intergeneracional, de l’aprofitament de la saviesa de l’experiència, tant en el món professional com en el social. També es parla de tenir una vida saludable, començant per la dieta i acabant per l’activitat física. 

 

Aquí també juga la fisioteràpia? Evidentment que sí. Som els que hem de fer moure a la població, evitant que es faci mal i promovent la bona salut i l’envelliment saludable, evitant el sedentarisme a totes les edats.

Cal tenir en compte, però, que per generacions com la nostra, o de més joves, els termes “saludable” i “activitat física” són comuns, els coneixem i els practiquem (d’acord, jo no gaire...però ho tinc present ;)). Ara bé, molta de la nostra gent gran, sobre tot la de més de 75 anys, no està familiaritzada amb aquests termes, no està acostumada a tenir “oci” i a cuidar el seu cos. Van passar una guerra i, encara més dur, una postguerra, on la finalitat era treballar per poder tirar endavant la família, per poder sobreviure. 

És aquest un dels motius de les dificultats que sovint ens trobem els fisioterapeutes: com ho fem per motivar a persones que no han fet mai activitat física i cal que en facin? Com  ho fem per motivar el moviment quan les persones que tenim davant consideren que ja han fet prou, que no volen moure’s més, que ja han treballat massa?

Doncs, considero jo, que hi ha un pas previ, un pas que cal fer ara per no trobar-nos el problema en el futur: la promoció de la salut, fomentant l’activitat física des de les primeres edats, insistint en la importància del moviment, i del moviment funcional, per tal que tothom prengui consciència que cal moure’s sempre.  N’hi ha molts d’estudis que parlen i avalen els beneficis de l’activitat física i el moviment, us poso aquest d’exemple, que em sembla força complert: Beneficis activitat física.

També han aparegut forces instal·lacions a l’aire lliure, pensades per gent gran, on es treballa els moviments funcionals i l’equilibri. Remarcar els de l’empresa Lappset, doncs les seves instal·lacions han estat dissenyades per una fisioterapeuta, la Pat Vidal (@PATpataplaf), i molt ben pensades per fer treballar de forma ergonòmica i funcional les extremitats i el tronc. Si teniu ocasió, passeu per un parc d’ells... segur que els recomanareu als vostres pacients. 

Molt bé, promoció i prevenció pel futur...i el present? què fem amb les persones que ens trobem als domicilis, a les residències o als casals, que no estant acostumades a moure’s i que necessiten el moviment?  Doncs hem d’aplicar dues coses: la famosa empatia i la meravellosa e increïble imaginació. L’empatia, com bé descriu en José Miguel Aguililla, i hem parlat entre nosaltres, Enfoque Biopsicoscial en Fisioterapia, és un concepte que engloba el fet de fixar-se en l’altre, en fixar-s’hi, no només amb els ulls, sinó també amb les orelles, amb les mans, amb el nas. Cal captar a l’altre en tota la seva mesura, per tal de trobar el vincle d’unió que permeti captar aquell punt de motivació que faci que la persona decideixi moure’s (cal fixar-s'hi en cada detall, per veure coses noves...com en aquesta foto)

 Fàcil, oi? Tots els que treballem en geriatria sabem que de fàcil no té res, de fet, és molt complicat. És quan apareix el segon factor: la imaginació! Imaginació per crear exercicis, imaginació per trobar aquell impuls, aquell motiu que faci que una persona es mogui, aquella clau que engega la maquinària... Això sí, cal insistir, cal ser perseverant, cal no defallir, i buscar la fórmula secreta: el riure, la música, anar a l’hort, anar a mirar per la finestra, tocar un gos o un gat... De totes aquestes motivacions anirem parlant en el bloc, com també què significa fer-se gran, diferenciar l’envelliment fisiològic del patològic, etc. 

I per tancar l’entrada, us deixo amb un grup que es diu “La Iaia” (va en serio) i que amb aquesta cançó reflexa el que ens agradaria ser: "jo vull ser la meva iaia"

Moviment i cognició: el caminar és automàtic?

Com a primera entrada seriosa, vull donar èmfasis a una entrada del Bloc de Javier Trujillo, un dels destacats fisioterapeutes del  món 2.0.

En aquesta entrada, Bloc Fisioterapiayfutbol, en Javier fa una descripció acurada de la importància de la cognició en el moviment, i a l’inversa. Descriu la necessitat de treballar les àrees motrius i cognitius en els pacients, jo prefereixo dir residents, amb deteriorament cognitiu. Si la constància i la bona administració del temps ho permet, al llarg de les entrades d’aquest bloc anirem parlant d’aquest lligam tant estret i necessari entre el món cognitiu i el mon motor (#brainon Javier, Brain-on!!)

Tal i com comento en el bloc del Javier, és important determinar quin és el deteriorament cognitiu que afecta al nostre resident per tal de poder marcar els exercicis més adequats. Sé que el que acabo de dir és una obvietat, però anem una mica a l’arrel del que comento.

Fa temps es pensava que els deterioraments cognitius només comportaven pèrdues a nivell de la cognició, però que no tenien perquè afectar a la mobilitat. Amb l’evolució d’aquests deterioraments, s’observaren l’aparició d’apràxies, marxes erràtiques, descoordinació, etc. Amb l’avanç de la investigació s’ha observat que depenen de quin tipus de deteriorament cognitiu es pateixi, les alteracions motrius son diferents, sobretot en els primers estadis de les malalties: per exemple en el cas de la malaltia del Alzheimer pot aparèixer deambulació erràtica,  en el cas dels Cossos de Lewy apareixen parkinsonismes.

Un fet que demostra el lligam entre cognició i moviment és l’alteració que es produeix en la marxa en les persones que comencen a tenir deteriorament cognitiu lleu. Està demostrat, tal i com va indicar el metge geriatra Marco Inzitari (@marcoinzi) en la seva conferència celebrada en el Sopar Col·loqui del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya de l’any 2009, la marxa no és pas un procés automàtic, mecànic, si no que també està influït per la cognició. Existeixen uns test, els “dual-task”, que s’utilitzen per observar les alteracions de la marxa d’una persona quan al mateix temps que camina se li demana que realitzi sumes, parli, etc. Si apareixen alteracions de la marxa, això vol dir que comença a haver-hi alteracions en la cognició. Aquí teniu un link d’un estudi del 2012 en el qual es presenten els canvis de la marxa en persones amb inici de demència. Estudi

Aquest fet, per mi , és cabdal. Això significa que els deterioraments cognitius deixen de ser essencialment cognitius, sinó també són  motors, fent que la figura del fisioterapeuta tingui molta importància per tal d’evitar al màxim la progressió del deteriorament. 

És aquest el motiu principal que ens va dur al Col·legi de fisioterapeutes de Catalunya a promoure, finançar i col·laborar en un estudi realitzat per l’Institut d’Envelliment de la Universitat Autònoma de Barcelona, en que la hipòtesi era demostrar les diferències de la marxa i moviment en pacients diagnosticats de malaltia de l’Alzheimer, de Cossos de Lewy i de demència vascular, en persones institucionalitzades. Malgrat que la mostra finalment va ser petita, els resultats indiquen que aquestes alteracions diferenciades existeixen. L’estudi està pendent de publicació, quan estigui publicat us ho faig saber.

Per tant, si hi ha alteracions diferenciades, cal actuar de forma diferenciada. El camí a seguir doncs, és investigar en la línia de quins son els millors exercicis depenent de cada deteriorament cognitiu. 

Crec que aquest és un pas endavant que des de la fisioteràpia en geriatria cal avançar. Un pas endavant, com el que cantaven els Madness: "one step beyond"

Vés per on...he creat un bloc

Hola a tothom,

Influenciat pel món 2.0 de la fisioteràpia, i impulsat per amics de la xarxa i propers, he comés l'atreviment o la bogeria d'iniciar un bloc. A més, un bloc que parli d'una vessant, i espero que aviat especialitat, de la fisioteràpia: la geriatria. 

I per què de geriatria? doncs perquè és al que m'he dedicat la major part de la vida professional. Com una gran majoria de nosaltres, vaig començar la universitat amb el somni de convertir-me en fisioterapeuta de l'esport, potser arribar al Barça de bàsquet (perdona'm Toni si llegeixes això, en cap cas et volia treure el lloc, jejeje) o millor encara, ser fisioterapeuta d'un equip de vòlei femení (les hormones de la joventut). Però un cop vaig començar a fer les pràctiques en centres residencials i a domicili, i amb la meravellosa influència de la meva àvia, que va viure amb nosaltres fins al final, vaig veure clar que la meva vida professional aniria lligada a la vellesa i a intentar aconseguir la màxima qualitat de vida per als meus pacients. Qui no vol arribar a vell i que el cuidin com Déu mana??

I aquest títol? el vell moviment?? Doncs perquè el moviment és vida, i a l'edat dels meus residents, aquest moviment és vell o molt vell...i per a mi, fins i tot, és bell!.

I perquè en català? Senzill, és la meva llengua materna i de la meva àvia, la llengua que faig servir per parlar amb la majoria dels meus residents, i amb la que m'expresso millor (imagineu-vos com m'expresso en castellà!!).

Procuraré fer una entrada amb certa periodicitat (serà increïble si escric cada mes) cercant, explicant i opinant respecte a tot allò que englobi la fisioteràpia i la vellesa.

Gràcies per haver llegit aquesta entrada, gràcies encara més si seguiu llegint el bloc, i moltes més gràcies si, a més a més, comenteu....

I, si voleu, escolteu aquesta cançó...és un bon reflexe de com pot ser la vellesa..."La Tieta"

Ens anem llegint!!

Gabriel