Translate

dimarts, 4 de setembre del 2012

Moviment i cognició: el caminar és automàtic?


Com a primera entrada seriosa, vull donar èmfasis a una entrada del Bloc de Javier Trujillo, un dels destacats fisioterapeutes del  món 2.0.
En aquesta entrada, Bloc Fisioterapiayfutbol, en Javier fa una descripció acurada de la importància de la cognició en el moviment, i a l’inversa. Descriu la necessitat de treballar les àrees motrius i cognitius en els pacients, jo prefereixo dir residents, amb deteriorament cognitiu. Si la constància i la bona administració del temps ho permet, al llarg de les entrades d’aquest bloc anirem parlant d’aquest lligam tant estret i necessari entre el món cognitiu i el mon motor (#brainon Javier, Brain-on!!)
Tal i com comento en el bloc del Javier, és important determinar quin és el deteriorament cognitiu que afecta al nostre resident per tal de poder marcar els exercicis més adequats. Sé que el que acabo de dir és una obvietat, però anem una mica a l’arrel del que comento.
Fa temps es pensava que els deterioraments cognitius només comportaven pèrdues a nivell de la cognició, però que no tenien perquè afectar a la mobilitat. Amb l’evolució d’aquests deterioraments, s’observaren l’aparició d’apràxies, marxes erràtiques, descoordinació, etc. Amb l’avanç de la investigació s’ha observat que depenen de quin tipus de deteriorament cognitiu es pateixi, les alteracions motrius son diferents, sobretot en els primers estadis de les malalties: per exemple en el cas de la malaltia del Alzheimer pot aparèixer deambulació erràtica,  en el cas dels Cossos de Lewy apareixen parkinsonismes.

Un fet que demostra el lligam entre cognició i moviment és l’alteració que es produeix en la marxa en les persones que comencen a tenir deteriorament cognitiu lleu. Està demostrat, tal i com va indicar el metge geriatra Marco Inzitari (@marcoinzi) en la seva conferència celebrada en el Sopar Col·loqui del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya de l’any 2009, la marxa no és pas un procés automàtic, mecànic, si no que també està influït per la cognició. Existeixen uns test, els “dual-task”, que s’utilitzen per observar les alteracions de la marxa d’una persona quan al mateix temps que camina se li demana que realitzi sumes, parli, etc. Si apareixen alteracions de la marxa, això vol dir que comença a haver-hi alteracions en la cognició. Aquí teniu un link d’un estudi del 2012 en el qual es presenten els canvis de la marxa en persones amb inici de demència. Estudi
Aquest fet, per mi , és cabdal. Això significa que els deterioraments cognitius deixen de ser essencialment cognitius, sinó també són  motors, fent que la figura del fisioterapeuta tingui molta importància per tal d’evitar al màxim la progressió del deteriorament. 
És aquest el motiu principal que ens va dur al Col·legi de fisioterapeutes de Catalunya a promoure, finançar i col·laborar en un estudi realitzat per l’Institut d’Envelliment de la Universitat Autònoma de Barcelona, en que la hipòtesi era demostrar les diferències de la marxa i moviment en pacients diagnosticats de malaltia de l’Alzheimer, de Cossos de Lewy i de demència vascular, en persones institucionalitzades. Malgrat que la mostra finalment va ser petita, els resultats indiquen que aquestes alteracions diferenciades existeixen. L’estudi està pendent de publicació, quan estigui publicat us ho faig saber.
Per tant, si hi ha alteracions diferenciades, cal actuar de forma diferenciada. El camí a seguir doncs, és investigar en la línia de quins son els millors exercicis depenent de cada deteriorament cognitiu. 

Crec que aquest és un pas endavant que des de la fisioteràpia en geriatria cal avançar. Un pas endavant, com el que cantaven els Madness: "one step beyond"

2 comentaris:

  1. Fantàstica primera entrada, ja ho he comentat pel Twitter. Aquí un fisioterapeuta que ha treballat durant 4 anys en una residència de gent gran i on he après quantitat de coses. Està clar a efectes clínics que l'estat cognitiu té molt a veure amb l'estat físic, ja ho deien aquells del "mens sana in corpore sano". Aquells casos que segons GDS obtenen valors de deteriorament cognitiu alt, estableixen pautes de marxa erràtica com bé dius, amb la seva desorientació, tensió, rigidesa, entre d'altres, molt angoixant, i això es reflexa tant en postures com en tipologia de marxa.
    D'altra banda, el tipus de test que descrius o que va "crear" el doctor, jo tendeixo a utlitzar-lo amb pacients neurològics per mantindre una atenció cognitiva (restar partint de 100 de 7 en 7) que "anul·la" vies cortico-espinals (o voluntàries) per observar els automatismes que han après (posada en marxa dels generadors de patrons de marxa) i per tant observar per on falla la cosa.
    Cos i ment, de nou units, tant per lo bo com pel dolent.
    Espero amb impàciencia la publicació de l'estudi, que espero que li dediquis una entrada per ell i l'esforç que has fet.
    Salutacions mestre!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies pel comentari!! Tot un honor venint d'un mestre com tu!
      Com bé dius, i tal com s'ha fet en l'estudi, els dual-tas s'utilitzen, sobretot, en nivells molt primaris, o com dic, per detectar els seus inicis.Què impotant seria poder demostrar que es pot ajudar al diagnòstic de demència precoç, l'alteració de la marxa. Hi han estudis que demostren els beneficis del caminar per prevenir demències.
      No et preocupis, quan tinguem l'estudi, faig una entrada!!
      I parlant d'entrades, saps que si vols parlar de geriatria, aquest també és el teu lloc!!;)
      Salutacions mestre!!!

      Elimina